Sembla que el pregó de les festes de Gràcia d’enguany està aixecant certa polseguera, amb molts comentaris i amb molta gent ofesa, especialment de la part de ponent de l’illa, pel que sembla i també pel que llegim a la premsa insular.
He de dir primerament que el pregó em va semblar que no estava a l’alçada: pobre, gens preparat, farcit d’acudits fàcils i amb algunes referències que estaven fora de lloc: lloances a l’alcoholisme durant les festes, referències sexuals innecessàries, … Però d’altra banda tampoc no podíem esperar altra cosa tenint en compte el pregoner. En Santi Millán és un actor còmic que es dedica a això, a dir bajanades per fer riure a la gent, amb un humor barroer, pretesament "gamberro" i per a consum poc exigent. Per tant, vam tenir el pregó que corresponia al pregoner elegit.
Pens que l’Ajuntament de Maó hauria de revisar el seu disseny de pregó. Entenc que cada any els responsables municipals deuen tenir un dilema a l’hora d’elegir la persona que ha de donar el tret de sortida de les festes, perquè aquest acte s’ha convertit en un esdeveniment de masses (milers de persones acudeixen cada any a la plaça de la Constitució) i per tant han de cobrir les expectatives quant a popularitat de l’escollit. Això els ha fet caure en la necessitat de dur personatges mediàtics, que poca relació tenen amb la ciutat: Pepe Rubianes, Boris Izaguirre, Santi Millán, ... Així idò, el personatge es dedica a representar el seu paper habitual, però en aquest cas des del balcó de Dalt la Sala. I llavors tenim el resultat que tenim. No pretenc que el pregoner hagi de ser cada any un maonès “de raça” (d’altra banda he de dir que alguns dels millors pregons els he sentit de gent de la població, supòs perquè , conscients de la seva responsabilitat, se’ls preparen molt més), però sí algú escollit amb criteris més rigorosos. Perquè no una científica de renom o un bon escriptor, en lloc d'un còmic ? A no ser que el que pretenguem sigui un monòleg humorístic en directe. Però de programes còmics ja n’hi ha abastament a la tele.
Una altra qüestió, entenc que molt diferent, és com han ofès determinades al·lusions d’en Santi Millán, especialment per la banda de Ciutadella. Crec que no hem de tenir la pell tan fina, perquè el que va fer és, com deia, alguns acudits fàcils, i que com a tals s’han de rebre, no com a atacs o greuges a cap poble. Potser ens falta més capacitat de riure’ns de nosaltres mateixos, de no prendre’ns tant seriosament, tot i que això de vegades se'ns fa difícil, especialment quan les bromes venen de tercers. Però ja que vam tenir un pregó que volia ser humorístic, amb humor ens ho hem de prendre ...
I l’any qui ve, qui tindrem de pregoner ? Potser na Yola Berrocal (Mateeeuuu, no donis idees...)
la responsabilitat és de l'equip de govern de l'ajuntament. Per què tinc la impressió que la política actual té un component tan fort de demagògia?. Quins són els models d'excel.lència que es volen proposar a la població?
ResponEliminaLa qüestió és si des de les institucions s'és conscient que governar hauria de significar fonamentalment proposar aquests models d'excel·lència. Malauradament, la concepció dominant és que cal únicament gestionar: eficàcia, rendibilitat, són els criteris únics, sense ser conscients que això significa també una proposta determinada de valors, que no són en cap cas qüestionats.
ResponElimina