Aquesta setmana ha esclatat un nou cas de corrupció a Mallorca lligat al govern de Jaume Matas, el cas Palma Arena, en què han estat detinguts, entre d'altres, l'exdirector general d'Esports Pepote Ballester i l'anterior regidor d'esports a l'Ajuntament de Palma i actual portaveu del PP, Rafael Durán. Es tracta de l'enèssim cas que surt a la llum, de corrupció lligat a Matas i el Partit Popular a les Illes. Intent fer memòria i, són tants els escàndols que els dos darrers anys han vist la llum, que he perdut el compte: Andratx, Turisme Jove, Ajuntament de Ciutadella, cas Cola-cao, consellers Joan J. Cardona i Jaume Font, ...
Davant aquest darrer cas, no he sentit ni indignació ni ràbia, tampoc alegria perquè els hagin detingut, més bé en sent un profund desànim, i explicaré perquè.
Crec que no estem davant uns casos de corrupció. Delinqüència n'hi ha hagut sempre, lladres, aprofitats, gent que s'ha cregut impune per ficar mà a la butxaca aliena, personatges sense escrúpols, sense sentit de l'ètica, el món n'està ple. I en el món de la "res pública", dels afers públics, de la política, cap partit està a salvaguarda que li surgeixi alguns d'aquests personatges i que l'esquitxi amb la seva merda. Però en el cas de Balears d'aquests darrers anys no crec que es tracti d'això. Repetesc, no estem davant uns casos de corrupció. Estem davant la plasmació de la cultura de la corrupció. Amb el seu darrer govern, Jaume Matas i el Partit Popular sembla que van fer del saqueig dels diners públics una forma de fer, una forma de ser. Dóna la impressió que s'havien autoconvençut que això era el normal, que ells estavan per damunt de qualsevol moral que hagués de regir el seu modus d'actuar. Ha estat un saqueig sistemàtic. Ha estat la substitució dels polítics pels pirates. Els pirates de la mediterrània, que han anat a sac.
Però el que més me fot de tot això no és que un partit i un govern hagi fet del pillatge la seva forma de fer i de ser. El que més me fot és que continuin representant bonibé un 50% de la població d'aquestes dissortades illes. Què vol dir, això ? És, potser, que la meitat de la població de les Balears veu normal aquesta forma d'actuar ? Significa això que la meitat de la població avala, si més no, aquesta sistemàtica de delinqüència ?
Sé que som injust, perquè les generalitzacions mai no són bones ni encertades. Però quan ara veig un càrrec públic del PP no puc evitar que una profunda desconfiança m'envaeixi, no puc evitar veure un potencial delinqüent. I quan veig un afiliat, fins i tot un votant del PP, no puc evitar veure un còmplice de la delinqüencia.
Ens han robat molt més que els nostres diners.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ja, fa molta ràbia veure com sembla que a la gent li agradi que els robin. Mentre aquesta gentussa es gastava cinquanta milions de més en un velòdrom que ni tansols serveix com a tal, la meva dona i jo estem esperant una cita amb metges especialistes. Resulta que les llistes d'espera estan tan saturades que ja ni donen cita, ni per d'aquñi a tres mesos ni per d'aquí a sis. Simplement, no en donen...
ResponEliminaJo tampoc no he pogut evitar fer-ne un comentari al meu blog.
Crec que em perdut capacitat de resposta, assimilam amb un cert fatalisme tot el que ens cau al damunt. Malament anam si donam la batalla per perduda...
ResponElimina