ELS DOTZE APÒSTOLS

Apòstols del cel·lo, naturalment. Ahir vam anar amb na Marga al concert dels "Els 12 cel·listes de la Filharmònica de Berlin" organitzat per Joventuts Musicals de Maó en el marc del 36è Festival de Música. Hi anava il·lusionat però també amb un cert temor de no trobar-nos amb un concert excessivament monocromàtic, pel fet de haver-hi un sol instrument repetit dotze vegades. Però el resultat va ser magnífic, aquesta gent domina la música d’una forma magistral, fent que distintes i combinades veus surtin dels seus cel·los, amb un continu diàleg entre ells.
Van tocar peces molt distintes, des de Bach, amb un dels seus contrapunts de l'art de la fuga, fins autors contemporanis. He de dir que no som precisament molt amant de la música "clàssica" contemporània, alguna peça em va costar més de seguir-la, com ara la de Boris Blacher, però pel que fa a la resta també en vaig gaudir, amb les interpretacions que van fer. Van sonar la Pavane de Fauré que va ser senzillament deliciosa. I Piazzolla. Quan dic que no m’agrada especialment la música contemporània evidentment he de fer l’excepció de Piazzolla, senzillament perquè és magnífic, almanco per a mi. L’argentí va saber dur el tango al súmmum de la bellesa musical, l’hi va treure l’aurèola de música tavernària per fer-ne música universal.

En resum, el concert va ser molt bo, els 12 cel·listes ens van mostrar el seu mestratge. La nota negativa del concert van ser les condicions del Teatre, amb una calor autènticament insuportable. Per paga, ens havia tocat anar a galliner (ahir vaig comprendre realment perquè li diuen així), quan vaig anar a comprar les entrades estava pràcticament tot venut. De totes formes, també és gratificant contemplar l’èxit de públic d’aquests concerts, veure com l’esforç que fan els organitzadors del Festival (especialment en Francesc Fèlix i el seu fill Joan) té la recompensa de tenir ple a vessar el Teatre. En els tres concerts que hem anat na Marga i jo aquest mes d’agost hi hagut una massiva assistència en tots ells. I això també s’ha de valorar, perquè és una feina desinteressada la que fan aquesta gent, alhora que és una garantia per a la continuïtat del Festival (per cert, encara no he vist pel Teatre Principal el conseller de Turisme ...).

Com deia, dotze apòstols. I cap d’ells no va trair (les nostres expectatives).