UNA HISTÒRIA D'AMOR I DE FOSCOR

El llibre d'Amos Oz "Una història d'amor i de foscor" té un ampli espectre de lectors potencials: no només als qui els agradi la literatura, també als afeccionats a les biografies com als atrets per la història i en especial als que els interessa el tema del conflicte israelopalestí, aquest llibre no els deceberà.

N'Amos Oz (Amos Klausner de naixença), va venir al món a Jerusalem el 1939 en el si d'una família jueva procedent d'emigrants rusos i polacs, una família de sionistes militants i d'intel·lectuals. Amos Oz va rebre, crec recordar que el 2007, el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres i en diverses ocasions ha estat defensada la seva candidatura al Premi Nobel de Literatura, distinció que esper que algun dia li arribi.

"Una història d'amor i de foscor" és un llibre autobiogràfic, centrat en la infantesa i l'adolescència de l'autor, tot i que la pròpia persona és simplement una guia per parlar-nos de moltes altres coses, com ara la realitat dels jueus de la diàspora, de l'opció de molts d'ells per refundar la seva pàtria a Palestina, de la fundació de l'Estat d'Israel (n'Amos just tenia 9 anys quan va tenir lloc), de l'Europa de la II Guerra Mundial i en especial del crim que va suposar contra els jueus, de l'europeisme, de la cultura hebraica, i moltes altres coses.

Aquest és un llibre que, tot i que la seva extensió pot fer recular qualcú, val la pena de llegir. Perquè literàriament és d'aquestes obres que tenen un valor especial, que passes gust de llegir i amb la qual a cada plana et trobes amb petites joies de l'escriptura, un llibre a més escrit amb un deix d'humor que et fa passar-ho bé, humor malgrat que els temes que toca no són precisament frívols, per exemple el llibre suposa un intent de cauteritzar la ferida que li fa provocar a l'autor el suicidi de la mare quan d'Amos Oz tenia 12 anys, un tema del qual no havia pogut/volgut parlar amb ningú fins a la publicació del llibre.

Com deia, "Una història d'amor i de foscor" tracta també del conflicte israelopalestí, i és d'admirar la posìció d'Amos Oz en aquesta qüestió tan difícil. Precisament l'autor va ser un dels fundadors del moviment impulsat per intel·lectuals israelians "Pau ara", que exigia una sortida negociada al conflicte.

El llibre pot fer obrir els ulls a molts en relació a aquest conflicte, que crec que ha estat vist, explicat i justificat d'una forma distorsionada des de sectors de l'esquerra europea ( parl de l'esquerra perquè és la meva ubicació, no perquè cregui que les dretes estiguin lliure de pecat). Efectivament, pens que s'ha volgut fer veure que aquest és un conflicte entre bons i dolents, una guerra entre l'opresor i totpoderós Estat d'Israel i els pobres i colonitzats palestins. La cosa no crec que sigui així. D'entrada ha estat -és- un conflicte alimentat per postures fanàtiques d'ambdues bandes, on s'ha anat alimentant una espiral de violència darrera la qual s'amaguen també interessos aliens a la població palestina i israeliana. El poble jueu té dret a tenir un estat propi ("allà, al món, les parets eren plenes de frases difamatòries: "Jueu, vés-te'n a Palestina", i hi vam anar; i ara el món ens escridassa: "jueu, vés-te'n de Palestina""), on puguin viure sense l'amenaça permanent, però els palestins també han de tenir el mateix dret. Qui ens ha volgut fer creure que havía que elegir entre uns o altres ? Ambdós pobles tenen dret a existir, ambdós pobles tenen dret a la pau i a la dignitat.

En definitiva, "Una història d'amor i de foscor" és un llibre que m'ha agradat especialment.