TOT ARREGLANT EL MÓN

Els divendres particip a una tertúlia cultural a IB3 Ràdio, que sota el nom de "A les 3 arrreglam el món" condueix la jove, agradosa i culta Elisenda Farré. Hi participen també en Biel Mesquida, l'escriptor i gran polemista, en Miquel Àngel Vidal també escriptor i professor de secundària, na Joana Maria Serra, activista cultural i na Nanda Ramon, regidora de cultura de l'Ajuntament de Palma. Per tant, un menorquí envoltat de mallorquins ! És una tertúlia que cada cop m'agrada més, tot i que, a diferència d'altres tertúlies en què he participat de caire polític, no hi ha lloc a molta discussió perquè generalment estem d'acord a grans trets en els temes de què parlam. Però és més gratificant el debat sobre temes culturals que no sobre política (tot i que em continua atraient molt aquest món i m'hi trob a gust parlant-ne).

En el programa d'avui hem tractat de la recuperació del patrimoni, a propòsit del debat que s'ha encetat sobre la propietat del Castell d'Alaró, a Mallorca (un afer que enfronta una família que se'n diu propietària amb el Ministeri de Cultura, que la considera de la seva titularitat), i que ha fet que un projecte d'intervenció programat pel Consell de Mallorca hagi quedat bloquejat. Hem convingut tots els presents en l'existència d'una gran quantitat de patrimoni en perill de degradació, com és el mateix Castell d'Alaró, el Castell de Santueri o el Castell de Santa Agueda a Menorca, o altres exemples de patrimoni, com ara les torres de defensa tant mallorquines com menorquines, que s'estan caiguent. Està clar que les institucions tenen una clara obligació d'invertir en la recuperació d'aquest patrimoni històric, però sabem que les inversions culturals no són prioritàries, mai no ho han estat, senyal inequívoc que som un país força endarrerit, si més no d'esperit.

També hem parlat de la lectura, o hauria de dir de la manca de lectura, a propòsit d'una enquesta publicada pel Centre d'Investigacions Sociològiques en què, entre d'altres dades, se'ns diu que el 21% dels espanyols no llegeix mai i els que sí ho fan no passen de 3 o 4 llibres l'any. Tot i que aquesta mena d'enquestes són molt poc fiables, ja que hauríem de veure què llegeixen (el Marca o el Mundo Deportivo, potser ?), la honestitat de les respostes i moltes coses més, la realitat és força dura en el terreny de la lectura. Es publica molt, però es llegeix poc. Hem parlat del paper de les escoles per tal de fomentar l'hàbit de la lectura, però crec que una responsabilitat indelegable la tenen les famílies: difícilment hi haurà fillets lectors si els pares tenen alèrgia als llibres.

Una altra qüestió que s'ha de tenir en compte és que, de banda que avui dia hi ha moltes més ofertes d'oci, entre d'altres tot el món d'internet, també és cert que el temps no és el mateix: la lectura exigeix temps, exigeix quietud, calma, no frissar, quan estem en una societat que cada vegada va més accelerada: volem les coses ja, les volem fer ràpidament, pretenem plaers immediats.... i tot això no va amb la lectura.

En fi, d'una cosa estic plenament convençut: els que no llegeixen es perden una gran cosa.