L'AFRICÀ

No coneixia Le Clézio, un escriptor nascut a França (Niça) el 1940: vull dir que no havia llegit res seu. Va ser arran de la concessió del Premi Nobel l’any passat que vaig començar a sentir rallar-ne. Ara he llegit una obra seva, l’Africà.

En aquesta obra, Le Clézio ens parla del seu pare, un home nascut a l’illa Maurici que va haver d’emigrar a la Gran Bretanya, on es va estudiar medicina. No obstant, aquest país europeu solament va ser-ne lloc d’estada fins que va finalitzar els seus estudis, ja que llavors el pare renuncia a una còmoda vida en la vella Anglaterra per anar-se’n a exercir a terres llunyanes, primerament a la Guyana i després a l’Àfrica, on hi passaria la major part de la seva vida, en concret a Camerún i a Nigèria, fins al final de la seva vida activa.

No sé ben bé si el pare és l’excusa que utilitza Le Clézio per parlar-nos d’Àfrica o Àfrica ho és per atracar-nos a la figura del pare, un pare que serà absent de la vida de l’escriptor fins a l’edat de 7 o 8 anys, quan la mare i els dos fills aniran a retrobar-se amb el pare a Nigèria. Eren els anys de la Segona Guerra Mundial, fet que separaria durant uns anys la família.

Le Clézio descriu d’una forma magistral i amb un fort suport d’anyorança, l’Àfrica de la seva infantesa i joventut, i ens descriu alhora la figura paterna, una figura autoritària però profundament enamorada del continent negre i fidel al compromís que va adquirir amb els seus habitants.

L’Africà és la història de la recerca de llocs llunyans on sentir-se lliure, fugint de la hipocresia regnant a l’Europa d’aquells anys.

De fet, Le Clézio ha seguit d’alguna manera les passes del seu pare, ja que és un personatge transhumant, que ha residit en molts i diversos llocs, entre ells la Nigèria a la qual ens apropa en el seu llibre. Un llibre la lectura del qual recoman.