DESINFORMACIÓ

Veig que el Govern Balear ha encetat una nova campanya propagandística, que en aquesta ocasió té com a motiu el que ells anomenen “els pactes del Consolat” (el Consolat fa referència a la seu del Govern, a Palma), amb l’eslògan “la Força del diàleg”. La imatge aquesta vegada sí parla per si sola: dues mans encaixades, que és ben bé el símbol de la UGT (sindicat estretament lligat al principal partit del Govern), l’eslògan amb la paraula Força amb majúscula inicial (per tant, donant-nos el doble missatge: el diàleg implica fortalesa, però també que hi ha una força política, és a dir, un partit, que és el partit del diàleg, per oposició a l’altre partit majoritari que és el partit del no-diàleg).

Quin interès té per als ciutadans aquestes campanyes? Cap ni un. Perquè no aporten cap informació per a la gent, no hi ha cap missatge de valor que les justifiquin. Són exclusivament campanyes propagandístiques, destinades a fidelitzar els electors , són campanyes de partit pagades amb els diners públics.

Cal fer la pregunta del perquè d’aquestes campanyes, o millor, cal denunciar aquesta malversació dels fons públics. I curiosament fan aquesta campanya en uns moments de crisi econòmica, quan precisament més cura s’hauria de tenir amb la utilització d’aquests diners públics.

Certament, algú podrà pensar que en l’acció de govern també hi ha una part que consisteix en explicar als ciutadans allò que fan. Però per això ja hi ha la informació que transmeten a través dels mitjans, o la informació explícita de les accions de govern per altres mitjans. Però aquesta campanya, i n’és solament un exemple, no aporta cap informació útil del que es fa. En definitiva, no crec que l’objectiu d’aquestes campanyes sigui el d’informar: l’objectiu és “vendre” un producte a base de repetir repetidament el missatge.

Quina relació hi ha entre les campanyes institucionals i les campanyes pròpiament electorals ? Podria donar-se el fet que, a canvi del negoci que suposen les primeres (les institucionals, vull dir), les empreses de publicitat donin al partit polític que governi la institució un tracte "especial" durant la campanya electoral (en forma de tanques gratuïtes, per exemple) ?

Ens podem demanar perquè els mitjans de comunicació no denuncien aquesta situació, i la resposta és evident: no ho denuncien perquè ells són els primers beneficiats d’aquestes campanyes propagandístiques de les institucions, en rebre força ingressos pels anuncis que s’hi insereixen. A la vegada, aquests diners que van als mitjans de comunicació serveixen perquè aquests donin un millor tracte informatiu a la institució i el partit. Tothom hi guanya. Menys el ciutadà, és clar.

Els partits polítics que recorren a aquestes pràctiques ens prenen per imbècils, per consumidors passius que a base de propaganda ens adherirem al seu bàndol. I a més, el que resulta irònic, ho fan amb els diners nostres.